Possibilitats de les TIC per a la comunicació família i escola

En la nostra vida quotidiana la tecnologia ens envolta, la trobem per tot arreu, ja sigui en els mòbils que utilitzem, en la televisió, els ordinadors, etc. 

Moltes vegades, a les generacions de mitjana edat (i superiors) que com jo mateixa no són fills nadius de les TIC els espaventa tanta tecnologia, ja que no saben com utilitzar-la i l’entenen com una amenaça més que com una possibilitat. 

Cada dia fem ús d'aquesta tecnologia que sense adonar-nos, en està fent la vida més senzilla. He trobat un vídeo que crec que reflexa la evolució de les TIC i com formen part del nostre dia a dia. 

 

                               Vídeo extret de Youtube, d' Ivan Jorrin


A l’hora de traslladar a l'escola les pors que la tecnologia provoca a dintre de moltes famílies, crec que com a mestres hem de ser capaços de conèixer amb qui tractem i ajudar-los a dominar l’ús de les tecnologies perquè es converteixin en una eina per a millorar l’educació dels seus fills, no com un mitjà per entretenir-los quan no tenim temps per a ells (com pot ser la televisió moltes vegades) o com un enemic a l’hora d’educar als nostres nens. Res més lluny de la realitat, moltes vegades, el pares pateixen perquè no tenen temps suficient per a dedicar als seus fills, per això, com ens diuen Martín i Gairín, 2007:

 “familia y escuela han de ampliar sus horizontes y aprovechar la oportunidad que los recursos tecnológicos ponen a su alcance, y no refugiarse en múltiples razones para justificar su escasa participación.”

És a dir, tant per part de la família com de l’escola s’ha de treballar per aconseguir crear projectes dirigits a trobar noves vies de interrelació entre el centre i la unitat familiar, per poder així col·laborar tots cooperativament en l’educació dels infants, i la manca de temps per reunir-se físicament o per interactuar els pares als centres per exemple, es pot intentar solucionar aprofitant les TIC, ja que aquestes ens donen l'oportunitat d'estar informats del que passa als centres, de les comunicacions que aquests han de fer-nos, de les activitats que porten a terme els infants...en definitiva, d'una part molt important de la vida dels infants que no sempre es pot observar de forma directa. S'ha de fer conscient a les famílies de la via de comunicació i relació tan important que suposen les TIC, i utilitzar-la.

Potser això sona conceptes molt teòrics extrets de diferents articles i poc creïble en general, ja que hi pot haver gent que tot i el suport dels centres continuï pensant que les tecnologies no aporten res positiu més enllà d’un entreteniment puntual; doncs be, gràcies al període de pràctiques que vaig realitzar l’any passat sé de primera mà que això no és així.

En el meu cas, jo hem trobava a una escoleta on les famílies (generalment) estaven molt involucrades en el procés educatiu dels seus infants, pel que participaven d’aquest, però trobaren un impediment a l’hora de continuar a casa algunes de les pràctiques que es realitzaven al centre. A l’escoleta les cançons eren un recurs molt utilitzat ja que ajudava als infants a identificar diferents moments del dia o diferents activitats, per això, en arribar a casa els demanaven als seus pares que els cantessin les cançons...però ells no  les coneixien!! 

Després de donar-li moltes voltes, es va decidir que crearíem un cançoner, i per fer-lo molt més complet...aquest es va realitzar amb suport tecnològic! La meva companya de pràctiques i jo vàrem crear un bloc on penjàrem vídeos dels infants i les cançons més significatives de cada grup, així, tot i que els pares no sempre podien entrar físicament al centre per observar i conèixer les cançons que els agradaven als seus fills, si podien obrir el bloc i cantar a casa amb els nens, perquè ja podien saber de què els parlaven els seus fills en demanar-los que cantessin amb ells!!

Crec que això va ser una iniciativa espectacular i un gran exemple de  les possibilitats que les TIC ofereixen a l’hora d’apropar família i escola i d’ajudar-los a comunicar-se i a treballar cooperativament. És clar que es podria haver elaborat un cançoner en paper com a resposta a les necessitats, però el resultat i l’acolliment dels pares no hauria estat el mateix ni molt menys, ja que el bloc els donava la possibilitat de continuar el procés d’aprenentatge dels seus fills, però també els deixava observar mitjançant diferents vídeos com actuen i com treballen els infants quan ells no hi són.

Imatge creada per Marta Torres

Crec que les TIC sempre són un plus afegit, una font de possibilitats, pel que com a comunitat docent, hem de lluitar per aconseguir que les famílies també ho vegin així i sàpiguen com treballar per arribar a discernir allò que es un bon ús de les tecnologies, d’allò que és un mal ús de les mateixes, ja que el que busquem tots (tant família com escola) és el benefici dels nens amb què convivim. 


Per acabar, he trobat un altra vídeo que promocio unes jornades "En TIC confío". Crec que tot i que es donen a sudamèrica, el problema és el mateix al nostre pais i les afirmacions que conté les trobo molt adequades. 

 
Vídeo extret de Youtube, compartit per minuto30