Les TIC a l'educació del s.XXI

Crec que, avui dia, tal i com ens diu Area 2002, la informática ha irrumpido en nuestras vidas como un vendaval que ha arrasado con los modos y formas culturales, laborales y comunicativas hasta ahora tradicionales.

Hi ha un món pre-TIC i un món actual, el món de les TIC. Al segle XXI, estem tan envoltats de tecnologia que podem trobar-la en qualsevol aspecte de la nostra vida, en qualsevol lloc en què ens trobem, per inesperat que pugui semblar. Tant és així que aquest món tecnològic en què estem immersos ens ha portat fins i tot com ens diu Area 2001 a canviar el rol de l’adult, i conseqüentment el del mestre, ja que el reciclaje, la readaptación y ajuste a los requerimientos y demandas impuestas por las nuevas tecnologías obliga,sobre todo a los adultos, a realizar un enorme esfuerzo formativo destinado a adquirir las competencias instrumentales, cognitivas y actitudinales derivadas del uso de las tecnologías digitales. No hacerlo, significará correr el riesgo de entrar en la nómina de los nuevos analfabetos.

He trobat un vídeo que exemplifica (encara que sigui en to de crítica) fins a quin punt ens trobem envoltats per les noves tecnologies i quant en som dependents. Crec que el segle XXI sense tecnología, no seria realment el segle XXI. 

És clar que no tot el que comporten les noves tecnologies són beneficis,també tenen una cara negativa que hem de conèixer per poder identificar els perills que comporten i així aprofitar al màxim les possibilitats, amb coneixement d’allò que s’està fent. Diferents autors comenten que les tecnologies agreugen les diferències entre països desenvolupats i d’altres amb més dificultats, que homogeneïtzen a la població ja que tothom acaba basant-se en els mateixos models es trobin a prop o lluny geogràficament, ja que les TIC fan que siguem una societat interconectada, etc. Sí, tot això pot ser cert, però jo crec que aquests perills, més que ser derivats directament de les TIC són conseqüència del mal ús d’aquestes.

Crec que el punt important, arribats al moment en què es coneixen els diferents beneficis i perills que comporten les TIC (parlats en altres entrades i a classe), allò important és el que es planteja Area 2002, ¿qué modelo de sociedad de la información queremos construir y qué papel juegan las nuevas

tecnologías en ese proceso?.  

Crec que en aquest punt tots som responsables de l’ús que es fa de les tecnologies, i per això, en la meva opinió i  com a futura mestre que sóc, com ja he dit en una entrada anterior, crec que les possibilitats de les TIC en educació són moltes, ja que un cop les TIC aconsegueixen ser tan importants en el món educatiu, ho seran en la societat en general, ja que els nens que s’eduquen amb TIC, creixen amb TIC, i es desenvolupen amb TIC, sent els ciutadans del futur, un futur basat en les TIC com a mitjà per evolucionar.

Per això, hem de treballar per aconseguir crear un context educatiu que potencii les possibilitats que aquests avenços ens ofereixen i transmeti aquest progrés als nadius digital, és a dir, als nens amb què treballarem. 

Foto pròpia

En la meva opinió, aquest és el model de societat pel que hi hauria que lluitar, un model en què s’accepti el progrés i s’incorpori al dia a dia de la forma més natural possible, ja que com el mateix títol de l’entrada diu, estem al segle XXI i per tant, rebutjar la tecnologia que ens envolta seria com lluitar contra la mar, com voler quedar-nos estancats en el passat..i per a mi, això no té sentit. Crec que és un conjunt de moltes possibilitats el que les noves tecnologies ens ofereixen, com si ens trobessim davant un mar obert, del què tan sols coneixem una petita part, però si ens hi enfonsem, podrem descubrir molt més del què vèiem a primera vista, moltes possibilitats que val la pena descobrir.