Contes multimèdia

Al llarg de les darreres sessions de classe (de les quals jo tan sols he pogut assistir a una) tant el nostre grup com el dels meus companys, hem presentat els nostres projectes multimèdia. 

Sincerament, em sembla increible que haguem pogut arribar fins al punt de presentar uns projectes com els que hem aconseguit elaborar. Recordo els primers dies de classe, quan a les sessions pràctiques apreniem a fer coses (que avui dia són bàsiques) amb el powerpoint i ens semblaven complicadíssimes..! després de tants d'anys d'utilitzar aquest programa, aquest curs ha estat quan realment crec que li hem tret suc a les possibilitats que ofereix.

Penso que tots els grups hem fet un gran treball; hem inventat històries originals que a la vegada poden resultar molt interessants i atraents per als infants i que a més a més són estèticament d'una gran qualitat. 

Ja sigui la Dragona que treu foc, el Cubín Cuadrado i la seva família, o Gus el ratolí, totes les històries estan pensades per infants, encara més, per aquells que treballen mitjançant les noves tecnologie, i crec que aconsegueixen la seva finalitat: motivar als nens per aprendre "jugant".

M'agradaria destacar el fet que cada treball és completament diferent a l'altre; cadascun dels grups ha anat per un costat escollint el seu camí a recòrrer i ha inventat una història, uns personatjes, fins i tot unes activitats diferents que hem compartit entre tots, per poder crear un repositori d'eines que ens podran servir el dia de demà, quan ens trobem a dintre de les aules. Cadascun hem treballat uns valors, unes competències, etc. i per tant, entre tots tenim un ventall de recursos més gran que si ens quedèssim aquests treballs per a nosaltres. Per exemple, al conte de Cubín Cuadrado, les activitats estan incloses en el conte, i hi ha que anar superant-les per poder avançar la història; el conte del Ratolí Gus està realitzat en tres idiomes diferents, pel que pot arribar a més nens que els que estan tan sols en una llengua, a més del fet de treballar més extensament les competències lingüístiques; el conte de la Dragona és un conte d'animació que relata una història fantàstica ambientada a l'illa d'Eivissa, que combina fantasia amb realitat i que a més a més dóna caràcter propi als personatges, humanitzant-los amb qualitats pròpies de les persones, que fa que ens identifiquem amb ells i ens motiva per a continuar amb el conte!!

El fet de treballar mitjançant llicències lliures i d'aconseguri que aquests resultèssin atractius ha estat tot un repte. No tots hem seguit el mateix procés: uns hem utilitzat tan sols personatges animats, altres han combinat personatges animats amb fotografíes d'espais reals, i d'altres fins i tot han dissenyat tot el material ells mateixos! sigui com sigui, tots ho hem fet amb la intenció de compartir-ho amb la comunitat educativa i crec que per això hem volgut donar el millor de nosaltres mateixos, ja que són moltes les persones que podran aprofitar aquests materials. 

Crec que no sóc capaç d'extreure aspectes negatius dels treballs que hem presentat (llevat del fet de la gran quantitat de complicacions que dóna el PowerPoint quan decideix que no vol fer allò que hauria de fer..!), ja que estic meravellada amb el què hem aconseguit. Si qualsevol m'ho hagués dit els primers dies de classe, l'hauria pres per boig...

Espero poder veure els contes de les companyes que em falten, però sobretot espero que aquest material pugui acabar a dintre de les aules i ajudar en el procés d'aprenentatge dels infants! Ara que ja ens hem introduït en aquest camp, què millor que continuar creant recursos?

El meu PLE

En aquesta entrada em disposo a plasmar el meu PLE (entorn personal d’aprenentatge), les meves reflexions i tot el que ha envoltat el procés de creació del mateix. 

A priori, sembla mot fàcil: es tracta d’una forma personal, informal i autònoma d’aprendre en xarxa segons G. Siemens i S. Downes, pel que no havia de ser difícil, creia que sabia be què utilitzava per aprendre...quin error el meu! A més, vàrem veure’n alguns exemples a classe i vàrem comentar com seria un possible PLE de qualsevol de nosaltres. Estic d’acord amb la afirmació que férem de que hi ha moltes eines o camps que interactuen, pel  que podem trobar connexions rellevants a dintre d’un mateix PLE, però quan m’he posat a fer el meu....això ja és diferent!! No tenia clar quins camps coincidien, quins havia de posar a un apartat i no a l’altre...en definitiva: no era tan fàcil com semblava! I tot això deixant de banda el fet d’utilitzar un programa nou. 

He decidit que per orientar-me un poc, la millor idea era visitar altres exemples a la xarxa i això m’ha ajudat be prou. 

He trobat un enllaç (http://canaltic.com/blog/?p=1135) que tracta el PLE i el seu ús educatiu, a més d’ampliar la informació donada a classe de què és un PLE i com confeccionar-lo.

Em sembla molt interessant la idea que comenta aquest article de les sis tasques bàsiques que es realitzen en un PLE i vull relacionar-ho amb el procés que he seguit per elaborar el meu: 

1.     Cercar i filtrar la informació d’interès: he realitzat un primer recull de tot allò que considerava que havia d’estar en el meu PLE. D’aquest he llevat la informació que no m’ha semblat rellevant i m’he quedat amb allò que creia que era realment important que hi aparegués. 
2.      Organitzar els continguts: com he comentat abans, aquest punt m’ha costat molt ja que no sabia ben be on col·locar alguns dels punts i com relacionar les interaccions sense que semblés un caos. Finalment he decidit encerclar amb vermell tots aquells punts que interaccionen per ressaltar-los sense omplir el PLE de fletxes encreuades. 
3.       Comunicar-se amb la resta: en el meu cas aquesta comunicació ha estat més be unidireccional i mitjançant la web, ja que he visitat exemples de PLE’s d’altres persones per comparar-los amb el meu i saber si anava pel bon camí. 
4.       Crear nous continguts: aquest apartat ha estat fruit de la “comunicació” anterior, ja que he afegit punts que no havia considerat primer però que eren importants per completar el meu propi PLE. 
5.       Publicar-los: aquest bloc és la plataforma que he escollit per publicar el meu PLE i compartir-lo amb la resta. 
6.       Col·laborar en altres produccions: aquesta passa encara no l’he acomplert, però espero que amb aquesta entrada pugui ajudar a altres persones a crear el seu propi PLE!

En general, considero que aquesta ha estat una activitat que m’ha ajudat a reflexionar al respecte de les eines, persones, xarxes, etc. que m’ajuden a aprendre i a millorar, i que són importants per a mi com a futura mestra. Crec que hauria estat una bona idea comparar-lo amb un PLE realitzat abans de començar aquests estudis o el primer any per a poder comparar, però tot i que realitzar-lo ara em semblaria “flasejar” informació (ja m’ha costat fer el meu PLE actual, si el fes de fa quatre anys segurament estaria influenciat pels meus coneixements actuals i no seria real). 

El que si he pogut fer és reflexionar al respecte i m’he adonat que des què vaig estudiar Publicitat fins ara, el meu procés d’aprenentatge ha canviat moltíssim: les TIC han passat a ser una eina fonamental en la meva educació i en tinc un domini molt superior al què tenia fa 6 ó 7 anys (un clar exemple és el moodle, abans ni sabia què era i ara el faig servir a diari). Avui dia no em plantejo continuar aprenent sense fer ús de les TIC i abans tan sols eren un complement per al meu procés d’aprenentatge. 

Per aquest mateix motiu, i perquè crec que les TIC estan tan incorporades en la meva vida que són una part més de la mateixa de la qual faig ús en qualsevol moment, he decidit no diferenciar al meu PLE el món virtual del món presencial. Per a mi tots dos es complementen i m’ajuden en el meu procés d’aprenentatge. Per això, he decidit plasmar-los de forma conjunta. 

Aquí deixo el meu PLE, a veure què us sembla! 

Imatge de Marta Torres

Les TIC a l'educació del s.XXI

Crec que, avui dia, tal i com ens diu Area 2002, la informática ha irrumpido en nuestras vidas como un vendaval que ha arrasado con los modos y formas culturales, laborales y comunicativas hasta ahora tradicionales.

Hi ha un món pre-TIC i un món actual, el món de les TIC. Al segle XXI, estem tan envoltats de tecnologia que podem trobar-la en qualsevol aspecte de la nostra vida, en qualsevol lloc en què ens trobem, per inesperat que pugui semblar. Tant és així que aquest món tecnològic en què estem immersos ens ha portat fins i tot com ens diu Area 2001 a canviar el rol de l’adult, i conseqüentment el del mestre, ja que el reciclaje, la readaptación y ajuste a los requerimientos y demandas impuestas por las nuevas tecnologías obliga,sobre todo a los adultos, a realizar un enorme esfuerzo formativo destinado a adquirir las competencias instrumentales, cognitivas y actitudinales derivadas del uso de las tecnologías digitales. No hacerlo, significará correr el riesgo de entrar en la nómina de los nuevos analfabetos.

He trobat un vídeo que exemplifica (encara que sigui en to de crítica) fins a quin punt ens trobem envoltats per les noves tecnologies i quant en som dependents. Crec que el segle XXI sense tecnología, no seria realment el segle XXI. 

És clar que no tot el que comporten les noves tecnologies són beneficis,també tenen una cara negativa que hem de conèixer per poder identificar els perills que comporten i així aprofitar al màxim les possibilitats, amb coneixement d’allò que s’està fent. Diferents autors comenten que les tecnologies agreugen les diferències entre països desenvolupats i d’altres amb més dificultats, que homogeneïtzen a la població ja que tothom acaba basant-se en els mateixos models es trobin a prop o lluny geogràficament, ja que les TIC fan que siguem una societat interconectada, etc. Sí, tot això pot ser cert, però jo crec que aquests perills, més que ser derivats directament de les TIC són conseqüència del mal ús d’aquestes.

Crec que el punt important, arribats al moment en què es coneixen els diferents beneficis i perills que comporten les TIC (parlats en altres entrades i a classe), allò important és el que es planteja Area 2002, ¿qué modelo de sociedad de la información queremos construir y qué papel juegan las nuevas

tecnologías en ese proceso?.  

Crec que en aquest punt tots som responsables de l’ús que es fa de les tecnologies, i per això, en la meva opinió i  com a futura mestre que sóc, com ja he dit en una entrada anterior, crec que les possibilitats de les TIC en educació són moltes, ja que un cop les TIC aconsegueixen ser tan importants en el món educatiu, ho seran en la societat en general, ja que els nens que s’eduquen amb TIC, creixen amb TIC, i es desenvolupen amb TIC, sent els ciutadans del futur, un futur basat en les TIC com a mitjà per evolucionar.

Per això, hem de treballar per aconseguir crear un context educatiu que potencii les possibilitats que aquests avenços ens ofereixen i transmeti aquest progrés als nadius digital, és a dir, als nens amb què treballarem. 

Foto pròpia

En la meva opinió, aquest és el model de societat pel que hi hauria que lluitar, un model en què s’accepti el progrés i s’incorpori al dia a dia de la forma més natural possible, ja que com el mateix títol de l’entrada diu, estem al segle XXI i per tant, rebutjar la tecnologia que ens envolta seria com lluitar contra la mar, com voler quedar-nos estancats en el passat..i per a mi, això no té sentit. Crec que és un conjunt de moltes possibilitats el que les noves tecnologies ens ofereixen, com si ens trobessim davant un mar obert, del què tan sols coneixem una petita part, però si ens hi enfonsem, podrem descubrir molt més del què vèiem a primera vista, moltes possibilitats que val la pena descobrir.

 

Possibilitats de les TIC per a la comunicació família i escola

En la nostra vida quotidiana la tecnologia ens envolta, la trobem per tot arreu, ja sigui en els mòbils que utilitzem, en la televisió, els ordinadors, etc. 

Moltes vegades, a les generacions de mitjana edat (i superiors) que com jo mateixa no són fills nadius de les TIC els espaventa tanta tecnologia, ja que no saben com utilitzar-la i l’entenen com una amenaça més que com una possibilitat. 

Cada dia fem ús d'aquesta tecnologia que sense adonar-nos, en està fent la vida més senzilla. He trobat un vídeo que crec que reflexa la evolució de les TIC i com formen part del nostre dia a dia. 

 

                               Vídeo extret de Youtube, d' Ivan Jorrin


A l’hora de traslladar a l'escola les pors que la tecnologia provoca a dintre de moltes famílies, crec que com a mestres hem de ser capaços de conèixer amb qui tractem i ajudar-los a dominar l’ús de les tecnologies perquè es converteixin en una eina per a millorar l’educació dels seus fills, no com un mitjà per entretenir-los quan no tenim temps per a ells (com pot ser la televisió moltes vegades) o com un enemic a l’hora d’educar als nostres nens. Res més lluny de la realitat, moltes vegades, el pares pateixen perquè no tenen temps suficient per a dedicar als seus fills, per això, com ens diuen Martín i Gairín, 2007:

 “familia y escuela han de ampliar sus horizontes y aprovechar la oportunidad que los recursos tecnológicos ponen a su alcance, y no refugiarse en múltiples razones para justificar su escasa participación.”

És a dir, tant per part de la família com de l’escola s’ha de treballar per aconseguir crear projectes dirigits a trobar noves vies de interrelació entre el centre i la unitat familiar, per poder així col·laborar tots cooperativament en l’educació dels infants, i la manca de temps per reunir-se físicament o per interactuar els pares als centres per exemple, es pot intentar solucionar aprofitant les TIC, ja que aquestes ens donen l'oportunitat d'estar informats del que passa als centres, de les comunicacions que aquests han de fer-nos, de les activitats que porten a terme els infants...en definitiva, d'una part molt important de la vida dels infants que no sempre es pot observar de forma directa. S'ha de fer conscient a les famílies de la via de comunicació i relació tan important que suposen les TIC, i utilitzar-la.

Potser això sona conceptes molt teòrics extrets de diferents articles i poc creïble en general, ja que hi pot haver gent que tot i el suport dels centres continuï pensant que les tecnologies no aporten res positiu més enllà d’un entreteniment puntual; doncs be, gràcies al període de pràctiques que vaig realitzar l’any passat sé de primera mà que això no és així.

En el meu cas, jo hem trobava a una escoleta on les famílies (generalment) estaven molt involucrades en el procés educatiu dels seus infants, pel que participaven d’aquest, però trobaren un impediment a l’hora de continuar a casa algunes de les pràctiques que es realitzaven al centre. A l’escoleta les cançons eren un recurs molt utilitzat ja que ajudava als infants a identificar diferents moments del dia o diferents activitats, per això, en arribar a casa els demanaven als seus pares que els cantessin les cançons...però ells no  les coneixien!! 

Després de donar-li moltes voltes, es va decidir que crearíem un cançoner, i per fer-lo molt més complet...aquest es va realitzar amb suport tecnològic! La meva companya de pràctiques i jo vàrem crear un bloc on penjàrem vídeos dels infants i les cançons més significatives de cada grup, així, tot i que els pares no sempre podien entrar físicament al centre per observar i conèixer les cançons que els agradaven als seus fills, si podien obrir el bloc i cantar a casa amb els nens, perquè ja podien saber de què els parlaven els seus fills en demanar-los que cantessin amb ells!!

Crec que això va ser una iniciativa espectacular i un gran exemple de  les possibilitats que les TIC ofereixen a l’hora d’apropar família i escola i d’ajudar-los a comunicar-se i a treballar cooperativament. És clar que es podria haver elaborat un cançoner en paper com a resposta a les necessitats, però el resultat i l’acolliment dels pares no hauria estat el mateix ni molt menys, ja que el bloc els donava la possibilitat de continuar el procés d’aprenentatge dels seus fills, però també els deixava observar mitjançant diferents vídeos com actuen i com treballen els infants quan ells no hi són.

Imatge creada per Marta Torres

Crec que les TIC sempre són un plus afegit, una font de possibilitats, pel que com a comunitat docent, hem de lluitar per aconseguir que les famílies també ho vegin així i sàpiguen com treballar per arribar a discernir allò que es un bon ús de les tecnologies, d’allò que és un mal ús de les mateixes, ja que el que busquem tots (tant família com escola) és el benefici dels nens amb què convivim. 


Per acabar, he trobat un altra vídeo que promocio unes jornades "En TIC confío". Crec que tot i que es donen a sudamèrica, el problema és el mateix al nostre pais i les afirmacions que conté les trobo molt adequades. 

 
Vídeo extret de Youtube, compartit per minuto30